La gata Crispi

  Referents (científics) de pel·lícula Jo vaig néixer el 1976. Això vol dir que soc viva de miracle després de buscar la mare d’en Marco des dels Apenins als Andes, de veure Bambi i no acabar fent-me ratlles de colacao i antidepressius i la cirereta arriba amb la Heidi, orfe, amb un sol amiguet, el beneït d’en Pedro, cuidant un avi i una amiga amb problemes seriosos de mobilitat. Per tant, trobar referents científics amb aquests antecedents, costa, perquè Banner i Flapi, aquell parell d’esquirols ximplets, molts experiments no feien mentre saltaven d’arbre en arbre.  Però arriba 1983, i ens foten en horari infantil “V”, uns llangardaixos disfressats de “buenorros” que mengen ratolins mentre envaeixen la terra. I ta-raaaá , la líder de la resistència és la Dra Juliet Parrish, i és bioquímica!  La tia reparteix bastanta llenya, però li posen el guapet periodista de crossa argumental, en Donovan, el qual computa com un dels meus primers “crushos”.  El missatge de V fou ...

 Surfear en invierno ¿Por qué somos tan masocas y entramos al agua en invierno? Como siempre las previsiones de olas se las inventa alguien lleno de rencor que juega con los sentimientos más que desmenuzados de los surfistas mediterráneos. Para descifrar una "previ" en la Costa Brava debes realizar un máster en meteorología y "big data" a la vez. Miras entre tres y cinco aplicaciones, la web de los puertos del Estado, la cámara en directo de la bocana o las webcams de inmobiliarias que han tenido el gran acierto de enfocar hacia el mar. La desesperación es tal que estás por nadar hasta la boya de Begur y pegar una webcam. En las imágenes que encuentras por diferentes portales, extrapolas el tamaño de las olas con la altura de quienes pasean cerca de la playa y la anchura de las lenguas de espuma que deja el mar. Te cagas en todo cuando te das cuenta de que las imágenes no son hace tres minutos sino hace tres días. Y cuando ya te has trastornado, concluyes que lo mej...

Surfejar a l'hivern Per què som tan massoques i ens fotem a l'aigua a l'hivern? Com sempre les previsions d'onades se les inventa algú ple de rancúnia que juga amb els sentiments més que esmicolats dels surfistes mediterranis. Per desxifrar una “previ” a la Costa Brava has de fer un màster en meteorologia i "big data" a la vegada. Mires entre tres i cinc aplicacions, la web dels ports de l'Estat, la càmera en directe de la bocana o les càmeres web d'immobiliàries que han tingut el gran encert d'enfocar cap al mar. La desesperació és tal que estàs per nedar fins a la boia de Begur i enganxar-hi una webcam. A les imatges que trobes per diferents portals, extrapoles la mida de les onades amb l'alçada dels que passegen prop de la platja i l’amplada de les llengües d'escuma que deixa el mar. Et cagues en tot quan t'adones que les imatges no són de fa tres minuts si no de fa tres dies. I quan ja t'has trastocat, conclous que el millor és ...

Taller d'escriptura d'humor Aquest mes de novembre i desembre, tot i ser un dels periodes més intensos de feina, em vaig apuntar a un taller de com escriure humor, organitzat per l'Obrador d'històries. Començar la setmana rient a classe va ser molt tonificant perquè els meus companys d'aula eren boníssims. Però vaig poder comprovar que escriure humor  és una de les coses més difícils de fer. Riu-te'n de la novel·la negra i d'encaixar trames amb morts i girs argumentals. Escriure per activar el que ens fa riure a nivell cerebral és molt i molt complicat. Aquí us deixo els exercicis que vam haver de fer. Com comprovareu, el meu aprenentatge ha estat limitat però persistiré, ja sabeu que soc de la mena banya-baixa. I si alguna cosa us fa riure és gràcies a la mestria d'en Ramon Pardina, que és un crack. Exercici 1: Joc de paraules  Auto-avaluació: em va sortir bastant nefast però va ser un bon bany de realitat. Vaig fer servir Apocalipsi i el vaig adaptar a...

Maldives Els aniversaris. El dia que una fa anys és un perill perquè d’un llistat de penediments en pot sortir tota una declaració d’intensions. I del meu aniversari del gener en va sortir un viatge de surf a Maldives. Immediatament, l’ansietat del dubte va contraatacar però la vaig neutralitzar amb un procés de preparació digne d’un shaolí. I el 18 de maig va començar l’aventura. De fet va començar malament perquè vaig quedar encallada a l’ascensor de l’aeroport amb la bossa de les taules (2’2 m de llargada) i després vaig envestir diversos cartells informatius suspesos per la T1. Per sort un voltaren abans de sortir de casa em va salvar de la lumbàlgia d’aixecar una bossa de 27 Kgr.   Però tot es va anar arreglant quan el color turquesa dels atols va començar a traspuar a través dels núvols esparracats.  A l’aeroport, xopats d’una humitat extrema, ens vam anar trobant i ens vam convertir en un exèrcit de carros amb bosses immenses bel·ligerants. Aleshores un dhoni capit...

Maldivas Los cumpleaños. El día que una cumple años es un peligro porque de un listado de arrepentimientos puede salir toda una declaración de intenciones. Y de mi cumpleaños en enero salió un viaje de surf a Maldivas. Inmediatamente, la ansiedad de la duda contraatacó, pero la neutralicé con un proceso de preparación digno de un shaolín. Y el 18 de mayo empezó la aventura. De hecho, empezó mal porque quedé encallada en el ascensor del aeropuerto con la bolsa de las tablas (2'2 m de largo) y después embestí varios carteles informativos de la T1. Por suerte, un Voltaren antes de salir de casa me salvó de la lumbalgia de levantar una bolsa de 27 Kgr. Pero todo se fue arreglando cuando el turquesa de los atolones empezó a rezumar a través de las nubes desgarradas.  En el aeropuerto, amarados de una humedad extrema, nos encontramos con el resto del grupo y nos convertimos en un ejército de carros con bolsas inmensas beligerantes. Entonces un dhoni capitaneado por un maldivo silencioso ...